L’eòlica i la solar van generar una cinquena part (22%) de l’electricitat de la UE el 2022, i van superar per primera vegada el gas (20%), segons l’informe European Electricity Review publicat pel think tank sobre energia Ember.
La quota de l’electricitat produïda amb carbó va augmentar només 1,5 punts percentuals per generar el 16% de l’electricitat de la UE el 2022, amb caigudes interanuals en els darrers quatre mesos del 2022. Europa va evitar una amenaça de retorn al carbó després de la crisi energètica del 2022.
“Europa ha evitat el pitjor de la crisi energètica”, afirma Dave Jones, responsable de Data Insights d’Ember. “Els xocs del 2022 només van causar una petita ona expansiva a la producció d’electricitat a partir del carbó i una enorme onada de suport a les renovables. Qualsevol temor a un repunt del carbó ja ha mort”.
Europa esquiva la triple crisi
L’anàlisi d’Ember revela que Europa es va enfrontar a una triple crisi en el sector elèctric el 2022. Just quan Europa s’afanyava a tallar llaços amb el proveïdor de gas més gran, es va enfrontar als nivells més baixos d’energia hidroelèctrica i nuclear en almenys dues dècades, fet que va crear un dèficit equivalent al 7% de la demanda total d’electricitat d’Europa el 2022.
El creixement rècord de l’eòlica i la solar va ajudar a esmorteir el dèficit hidroelèctric i nuclear. La generació solar va ser la que més va augmentar, amb un rècord de 39 TWh (+24%) el 2022 -gairebé el doble del seu rècord anterior-, fet que va contribuir a evitar 10.000 milions d’euros en costos de gas. Vint països de la UE van establir nous rècords d’energia solar el 2022.
La menor demanda d’electricitat també va contribuir a reduir el dèficit. La demanda d’electricitat a la UE va caure un 7,9% el darrer trimestre del 2022 en comparació del mateix període de l’any anterior (-56 TWh), xifra propera a la caiguda del 9,6% (-61 TWh) registrada el segon trimestre del 2020, quan es van imposar per primera vegada els confinaments a gran part d’Europa.
Nuclear i hidroelèctrica
El clima temperat va ser un factor decisiu, però probablement les pressions sobre els preus van tenir un paper, juntament amb les millores de l’eficiència energètica i l’actuació solidària dels ciutadans per reduir la demanda d’energia en temps de crisi.
Només una sisena part del dèficit nuclear i hidroelèctric es va cobrir amb carbó. La generació de carbó va augmentar un 7% (+28 TWh). Com a resultat, les emissions del sector elèctric de la UE van augmentar un 3,9% (+26 MtCO2) el 2022 en comparació del 2021.
Podria haver estat molt pitjor: l’eòlica, la solar i una caiguda de la demanda d’electricitat van impedir un retorn molt més gran al carbó. En context, l’augment del carbó no va ser substancial: l’energia de carbó es va mantenir per sota dels nivells del 2018 i només va afegir un 0,3% a la generació mundial de carbó.
L’electricitat generada amb carbó a la UE va caure els quatre últims mesos del 2022, amb un descens interanual del 6%. Les 26 centrals de carbó posades en situació d’emergència per a l’hivern van funcionar a només una mitjana del 18% de la seva capacitat. Tot i importar 22 milions de tones addicionals de carbó al llarg del 2022, la UE només va utilitzar un terç. Els països estan tan compromesos amb l?eliminació progressiva del carbó com ho estaven abans de la crisi.
Potser el més sorprenent és que la generació de gas es va mantenir gairebé sense canvis (+0,8%) el 2022 en comparació del 2021, malgrat els preus rècord. El gas va generar el 20% de l’electricitat de la UE el 2022, davant del 19% de l’any anterior. Tot i això, s’espera que aquesta tendència canviï dràsticament en aquest exercici.
La generació de gas registrarà una caiguda rècord el 2023
Les darreres indicacions de la indústria suggereixen que el 2023 s’accelerarà la transició europea a l’eòlica i la solar en resposta a la crisi energètica i es recuperaran la hidroelèctrica i la nuclear francesa. Com a conseqüència, Ember calcula que la generació amb combustibles fòssils es podria desplomar un 20% el 2023, el doble que el 2020. La generació de carbó disminuirà, i la de gas (que es preveu que segueixi sent més car que el carbó almenys fins a 2025) serà la que caigui més ràpidament.
“La transició europea cap a una energia neta surt d’aquesta crisi més enfortida que mai”, afirma Dave Jones, responsable de Data Insights d’Ember. Els països europeus no només continuen compromesos amb l’eliminació progressiva del carbó, sinó que ara s’esforcen per eliminar també el gas. Sens dubte, la crisi energètica ha accelerat la transició elèctrica a Europa. Europa es precipita cap a una economia neta i electrificada, i això es posarà de manifest el 2023. El canvi s’acosta ràpidament i tothom ha d’estar preparat”.
Walburga Hemetsberger, CEO de SolarPower Europe, afirma: “L’energia solar està fent un pas endavant just quan Europa més la necessita. Aquestes noves xifres demostren que el creixement ràpid de l’energia solar és realment la base de la transició energètica. El 2023, amb el suport adequat, l’energia solar batrà més rècords, reduirà encara més la demanda d’energia fòssil i ens acostarà un any més a una Europa 100% renovable”.
Giles Dickson, CEO de WindEurope, va assenyalar: “L’eòlica i la solar van generar més electricitat que el gas el 2022. I Europa va construir 15 GW de nova energia eòlica. No està gens malament, tenint en compte els reptes a què es va enfrontar la indústria eòlica l’any passat. Però cal molt més per assolir els objectius europeus en matèria d’energies renovables.
REPowerEU ha començat a simplificar els llargs i complexos procediments de concessió de permisos. Però la UE també ha d’impulsar la seva política industrial d’energies netes i dissenyar correctament el mercat perquè Europa torni a ser un lloc atractiu per a les inversions en energies renovables. La Llei dIndústria Net-Zero ha de reforçar la cadena de subministrament denergia eòlica i donar suport a les inversions en fabricació de turbines i components, ports, xarxes i vaixells”.
Font: elperiodicodelaenergia